Si tens sort… tu també et faràs gran

“Espanya segueix el procés d'envelliment. Segons les dades del Padró Continu (INE) a 1 de gener del 2015 hi ha 8.573.985 persones grans (65 i més anys), el 18,4% sobre el total de la població (46.624.382). Continua creixent més la proporció d'octogenaris.”
ABELLÀ GARCÍA, Antonio; PUJOL RODRÍGUEZ, Rogelio (2015). “Un perfil de la gent gran a Espanya, 2015. Indicadors estadístics bàsics”. Madrid, Informes Envelliment en xarxa núm. 10. [Data de publicació: 22/01/2015]

Aquí va una gran notícia: Si tens sort… tu també et faràs gran”. Així és, et faràs gran, i amb això, potser et fan mal algunes articulacions del cos (te'n recordes d'aquesta antiga lesió?). És molt probable que no totes les dents que portis siguin teves.
Segurament, no tinguis tanta força als dits i hagis perdut habilitat per agafar instruments petits. És possible que portis ulleres perquè els teus ulls estiguin cansats o bastó perquè no et jugui males passades l'equilibri. Pot ser que et deixis encès el gas, o arribis a perdre les claus quan sempre les has deixat al mateix lloc.

Quan arribi aquell dia en què potser ja no et podràs cuidar com sempre ho havies fet Com t'agradarà viure? Pensa-ho bé. Si et quedessis a casa, potser posaria una persona perquè t'ajudi durant el dia? Si tinguessis fills aniries a viure a casa seva? Et passaria pel cap això d'anar a una residència? Ho has pensat? Cal que reflexions i que ho facis ja. Urgeix que siguis conscient que tots serem grans algun dia (si tenim
sort).

Però deixa'm dir-te una mica més, decideixis on decideixis estar, t'has preguntat alguna vegada Com voldries que et tractessin? Si la teva resposta és “bé”, aprofundeix una mica més.

Imagina't amb mi. Arriba la teva família de visita a casa amb presses i entre això no es fa així la mare/papa, i t'ho tinc dit milions de vegades, escoltes com es diuen entre ells “cada vegada està pitjor, mira el que fa”. Segueixes amb la teva vida sortejant el dia a dia d'un món que malgrat que sempre hi ha estat, cada vegada és més complicat. És clar que ets tu el que està canviant. Potser llavors mentre penses “però encara puc fer coses” surtis a comprar. És possible que la persona de la cua del supermercat, en veure que vas massa lenta i que hi ha moltes coses per fer, et tregui les monedes del moneder i et posi ella mateixa els productes a les borses, sense preguntar-te si necessitaves la seva ajuda. Un tímid gràcies potser contestis a la jove. Pot ser que trobis que a les visites del metge, aquest s'adreci més a la persona que t'acompanya que a tu. Sembla que ja no ets tu el seu “client”. Potser cada vegada decideixis menys sobre la teva vida i és que, segons van dient més i més persones del teu voltant, ja ets molt gran.

Quin paper tenim a la societat les persones quan ens fem grans?

Cada cop són més les persones que afortunadament, com tu avui, es fan aquestes preguntes i cada cop més aquest canvi personal es tradueix en un canvi social que permet obrir les portes a un nou concepte d'atenció assistencial. Aquest canvi té nom i cognoms. Us presento el camí (individual i col·lectiu) a seguir: Atenció Centrada a la Persona.

L'atenció centrada en la persona o l'ACP sorgeix com una necessitat d'atenció en què la dignitat i la singularitat de la persona són el punt de partida. Tom kitwood de la universitat de Bratford, va ser el pioner a l'aplicació de l'ACP en persones amb demència que vivien en residències. Comentava que calia, per poder entendre el comportament d'una persona, tenir en compte no només el dany neurològic, la salut i l'estat físic en general, sinó també la història de vida, els trets de personalitat, les característiques de l'entorn en què es trobava (Brooker i Surr, 2005).

Si bé és cert que la persona necessita una atenció biomèdica, també hi ha necessitats vitals que són igualment importants perquè la persona tingui qualitat de vida. El decàleg de l'ACP ens dóna una pista del camí següent:

  1. Totes les persones tenen dignitat.
  2. Cada persona és única.
  3. La biografia és la raó essencial de la singularitat.
  4. Les persones tenen dret a controlar la seva vida.
  5. Les persones amb una afectació cognitiva greu també tenen dret a exercir la seva autonomia.
  6. Totes les persones tenen fortaleses i capacitats.
  7. L'ambient físic influeix en el comportament i el benestar subjectiu de les persones.
  8. Lactivitat quotidiana té una gran importància en el benestar de les persones.
  9. Les persones són interdependents.
  10. Les persones són multidimensionals i estan subjectes a canvis.

Des d´aquest enfocament, l´atenció s´allunya d´un estil paternalista il´atenció individual, que es dirigeix a cobrir les necessitats de la persona. A més, compta amb la participació d'aquesta en tot el procés. Es tracta de canviar una atenció centrada en el servei, en què és la persona la que s'ha d'adaptar a les necessitats d'aquest, a una atenció centrada en la persona, en què són els serveis els que s'hi han d'adaptar.

T'imagines que amb sort et fas gran i les persones que t'atenen, vetllen pel teu apoderament, per conèixer la teva història de vida, per respectar la teva singularitat, per fomentar un dia a dia que allò quotidià tingui un valor, per respectar els teus desitjos, per protegir la teva dignitat, per treballar perquè el teu projecte vital tingui continuïtat? Aquest és el canvi que suposa atendre les persones grans des dun nou punt de partida.

Cal que reflexions perquè quan et facis gran, voldràs que les persones que t'atenguin (metges, infermers, auxiliars, assistentes, fills, veïns…), s'hagin fet com tu totes aquestes preguntes. Avui, tu, ara, pots començar aquest canvi individual mitjançant la presa de consciència, petits gestos i actituds (atenent nous valors) que es traduirà sens dubte, en un canvi en el col·lectiu de la nostra societat.

Si us ha interessat la temàtica, us recomano que veieu un exemple de com el model ACP s'ha posat en pràctica en una residència del país Basc: “Aquesta també és casa meva”. https://www.youtube.com/watch?v=Pb0NpugAP2s&feature=youtu.be

Referències d'interès:
Brooker, D. & Surr, C. (2005). DCM: Principles and Practice. Bradford: Univeristy of Bradford.
ABELLÀ GARCÍA, Antonio; PUJOL RODRÍGUEZ, Rogelio (2015). “Un perfil de la gent gran a Espanya, 2015. Indicadors estadístics bàsics”. Madrid, Informes Envelliment en xarxa núm. 10. [Data de publicació: 22/01/2015]
http://www.colpsinavarra.org/noticias/teresa-martinez-la-acp-propone-que-los-servicios-se-ajusten-las-personas-y-no-al-reves
http://www.fundacionpilares.org/docs/AICPweb.pdf
http://w110.bcn.cat/fitxers/consellassessorgentgran/dretsillibertatscastella.249.pdf 
http://www.acpgerontologia.com/seguiraprendiendo/documentosrecomendados.htm
“PREC APASSIONAT A UNA FUTURA INFERMERA”. El 1984, la Society of Geriatric Nursing del Royal College of Nursing, va instituir un Premi al millor assaig sobre Infermeria. Rosemary Mills, Supervisora de la Residència Balgoman a Kent ho va guanyar, amb el text que es va publicar a “Notícies d'Infermeria”, Vol. 43 Pag. 29, 1985, Lliga de les Societats de Creu Roja. Amb les 100 lliures va fer una festa per als seus pacients. (fàcilment accessible a internet)

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt