JA HO FARÉ DEMÀ…!

La postergació com a forma de vida és una de les tècniques que pots fer servir per evitar fer les coses. Un no faedor és sovint un crític, és a dir, algú que es fa enrere i mira com els altres fan coses, i després elucubra conceptes filosòfics sobre com estan fent les coses els fadors. És molt fàcil ser crític, però ser un faedor requereix esforç, riscs i canvis.

”Les teues zones errònies” (1976) Wayne Dyer

Tothom en algun moment de la seva vida posposa. Hi ha persones que posposar tasques es converteix en un hàbit al qual sucumbeixen dia rere dia i quan arriba aquest dia, ho posposa per al següent, evitant una incomoditat a curt termini i que a llarg termini es converteix en un mal major.

Orígen de la postergació:
Darrere de cada postergador hi pot haver dos tipus de creences irracionals: (1) Es veuen com a inadequats i (2) veuen el món com un lloc massa difícil i exigent; aquestes creences agafen les formes següents.

Perfeccionisme i Por al Fracàs
La gent que té por del fracàs evita fer tasques en què no hi ha garantia d'èxit. Són molt perfeccionistes i en no poder assolir les metes, poc realistes, que s'imposen se senten inadequats. No aprovar o no obtenir millor nota és per a ells el mateix que ser una persona amb vàlua. Per evitar aquests sentiments d'inadequació, els postergadors sovint retarden el moment de posar-se a estudiar per poder dir-se a si mateixos que si ho
“haurien intentat” ho haurien aconseguit: com puc esperar treure bones notes si ni tan sols he tingut temps per estudiar?

Ansietat i Catàstrofe
L'ansietat posa de manifest les dificultats individuals per prendre decisions i la tendència a cercar garanties d'èxit abans de començar una nova tasca. A mesura que el treball se'ls va acumulant tendeixen al catastrofisme, sentint-se cada cop més ansiosos i saturats. Poden veure's com a víctimes indefenses condemnades al fracàs per als quals els requeriments de la vida són massa durs i injustos.

Ràbia i Impaciència
L'enuig i la impaciència són senyals que la persona s'està imposant exigències. La idea irracional que “jo hauria de ser capaç de realitzar tota aquesta feina” precipita altres pensaments irracionals com “quin estúpid/a sóc! (condemna), i “no em puc suportar!” (intolerància). La gent que s'exigeix enormes i irreals nivells de rendiment, en no arribar-hi es rebel·len en contra d'ells mateixos de la mateixa manera que ho farien contra una llei que
consideressin injusta. No poden complir les seves pròpies directrius tiràniques, i aleshores s'enfaden amb ells mateixos per no haver-les complert.

Necessitat de sentir-se estimat
Hi ha gent que s'esforça a fer coses com a mitjà per assegurar l'amor o l'acceptació dels altres. Aquesta necessitat de ser estimat deriva de la creença que “tothom m'ha d'estimar perquè jo em pugui estimar a mi mateix”. Quan aquests individus obtenen l'amor o l'acceptació que creuen necessitar se senten psicològicament forts perquè erròniament pensen que és aquesta acceptació el que els fa vàlids com a persones. Quan,
d'altra banda, no reben l'acceptació dels altres que creuen que necessiten, se senten més febles psicològicament i es veuen com a persones no vàlides. Aquestes persones normalment accepten totes les demandes que els altres els fan perquè no puguin tenir-ne una mala opinió i així van entrant en un procés en què cada vegada els és més difícil poder respondre a les creixents demandes dels altres.

Sentir-se Saturat
La sensació de sentir-se saturats és comú a molts postergadors que contínuament veuen com la feina se'ls va amuntegant. Hi ha la creença que la feina pròpia és prioritària i que s'ha de fer alhora. Aquesta creença de tot o res no té com a conseqüència l'aparició de sensació d'impotència, angoixa, urgència i finalment desemboca en un estat d'immobilització. La indecisió venç els postergadors que se senten atrapats i incapaços d'establir prioritats i desaprofiten el temps lamentant-se de la seva situació en comptes d'intentar buscar solucions.

I tu, t'animes a descobrir quina és la raó de la teva postergació?

Referències:
Les teves zones errònies. Wayne Dyer
Superar l'Hàbit de Posposar. William J. Knaus, D
Teràpia Racional Emotiva Conductual: Una versió teoricopràctica actualitzada. Francesc
Sorribes, Leonor I. Lega i Montserrat Calvo

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt