Les orelles de la por

RECONCEPTUALITZANT LA POR


Que aixequi la mà qui hagi pensat alguna vegada “No puc fer això perquè tinc por”, “La por m'impedeix fer-ho”
Unes quantes persones, oi? (Jo també estic aixecant la mà)

I no només ho diem, sinó que ens semblen arguments de pes.

Deixem de fer allò que ens proposem, convençuts d'haver evitat la por i estar fora de perill i, de regal, ens sentim menys capaços i una mica més petits per a la propera vegada.

Alguna cosa ens falla. Anem a veure les orelles a aquest llop:

 LA POR NO T'IMPEDEIX FER COSES. ÉS UNA DECISIÓ TEVA
Sentir por és un fastigueig però no un impediment real!

No hi ha ningú ni res que estigui agafant-te del braç i t'està impedint que escriguis aquest missatge de text oi? Ningú no t'està subjectant les cames i
bloquejant l'entrada a aquest auditori. La por no està físicament enlloc, no existeix, és una cosa inventada. La por no és una barrera física, és una barrera mental. Tu decideixes no fer res quan sents la por.

LA POR NO ÉS UNA VARIABLE, ÉS UNA CONSTANT
Però no fer res per por torna a ser un altre error. Creiem que si evitem enfrontar-nos a això que ens fa por aquest desapareixerà. Fals. Que no ho
sentim no vol dir que no ho tinguem. Resulta que, al contrari, la por augmenta i aquest pes, el portem a sobre allà on anem. La por no és en les coses externes, a l'auditori, en el missatge que enviem, en allò que ens surt malament…. És igual que ens allunyem de tot això, la por és dins nostre. O dit altrament, no és una variable, en realitat és una constant. Per tant, la por no ha de ser la condició per decidir fer o no fer res.

DARRERE DE LA BARRERA DE LA POR
I en aquest punt ve la màgia. Un cop entenem que la por és només una barrera mental, que no desapareix si ho intentem evitar i que, per tant, és una constant, toca descobrir allò veritablement important: el que hi ha darrere.

Apunta això a foc: Darrere de la por SEMPRE hi ha un aprenentatge.
Posa't en el cas d'algú que té por de fer una xerrada davant d'un auditori ple de gent. Quin aprenentatge té darrere de la por? Aprendre a permetre's errors, que un no és un inepte per no ser perfecte, que la bona opinió dels altres és desitjable però no necessària, que l'objectiu de la xerrada és que les persones entenguin el missatge no caure'ls bé, etc…

Algú que té por d'enviar aquest missatge de text, potser ha d'aprendre a dir adéu, a no sentir-se culpable quan segueix les seves necessitats, que els seus
necessitats són tan importants com les dels altres, etc…
 
La por només és un aprenentatge. Ni més ni menys. I quan fem aquest aprenentatge, la por desapareix de debò.
Cada cop que tinc por em faig la mateixa pregunta: Bibiana, què has d'aprendre aquí?
Stephen King deia “El moment més aterridor sempre és just abans de començar”. 
T'atreveixes a aprendre alguna cosa avui?

 
Bibiana

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt